dissabte, 18 de setembre del 2010

Les meves disculpes, feia temps que tenìa el blog oblidat, pero us prometo possar-lo al dia. De moment fi de vacances, tornada dels que han estat a Turquia,penjarem alguna foto, i comencen les activitats, ja han començat pintura, grup de germanor, coral, teatre, el karaoke, i demà el café teatre, ha!! ens ve agravar la tele, Canal Català per ser mès concrets. La Conchi ja ha organitzat una excursió pel mes que vé
a la festa de la vendimia a Verdú. Aviat tambè sortides culturals, i tota la resta...

dissabte, 13 de desembre del 2008

esgarrifances

Ahir novament un altre cas de violencia. No sería gaire novetat per desgracia, pero en aquest cas hi ha un altre component que crida dramaticament l´atenció: un fill per defensar a la mare, apunyala a la parella d´ella amb ensanyament. Nomes dos reflexions, quina tensió acumulada devia tindrer aquest noi, quantes escenes de maltractaments devia haver presenciat per arribar aquest ensanyament? Pot ser si la mare haguès reunit el valor per denunciar no s´hagués arribat a produïr aquest drama, i el fill no s´hagués vist marcat per sempre. Ara ambdos son victimes del maltractador.

divendres, 14 de novembre del 2008


GRUP DE EXCURSIONISTES A MONTSERRAT, CAPITANEJATS PER LA CARME LA BENI
SEPARADOS:

CUANDO YA CREÍAMOS QUE LA SOCIEDAD EMPEZABA A ACEPTAR NUESTROS PROBLEMAS, CUANDO YA CREÍAMOS QUE NUESTRA SITUACIÓN SE HABÍA NORMALIZADO, DE REPENTE SURGE A LA LUZ UN LIBRO EN EL QUE DE LABIOS DE UNA DE LAS PERSONAS QUE SE SUPONE DEBE DE SER MÁS IMPARCIAL PÚBLICAMENTE, DE ALGUIEN QUE DEBE COMPRENDER E INTENTAR EMPATIZAR CON LA GENTE CORRIENTE (CREO QUE NOSOTROS TAMBIÉN LO SOMOS) ES DECIR, EN UNA PALABRA: DE LA REINA, SE NOS MALTRATA UNA VEZ MÁS, DICIENDO QUE LO NUESTRO ES N BATIBURRILLO DE FAMILIAS, CON HIJOS DE UNOS POR AQUÍ, HIJOS DE OTROS POR ALLÁ...MAJESTAD, FLACO FAVOR HACE A LA MONARQUÍA.

NO CREO QUE NINGUNO DE NOSOTROS SOÑARA CON QUE SUS HIJOS FUERAN DE DISTINTOS PADRES O MADRES, NI QUE CAMBIEMOS DE PAREJA POR AFICIÓN. DETRÁS DE CADA SEPARACIÓN HAY MUCHO SUFRIMIENTO, PORQUE CUANDO UN@ SE CASA DESEA QUE SEA PARA TODA LA VIDA, EL QUE EMPRENDE ESTE PROYECTO EN COMÚN NO LO HACE PARA CAMBIARLO DESPUÉS, ES LA VIDA Y LAS CIRCUNSTANCIAS LAS QUE OBLIGAN. SEÑORA, S UNA MUJER MALTRATADA CONSIGUE JUNTO CON SUS HIJOS ESCAPAR DE EL QUE CREYÓ QUE SERÍA SU PRÍNCIPE AZUL, Y DESPUÉS ENCUENTRA OTRO SEÑOR QUE LA TRATA CON LA CONSIDERACIÓN, EL CARIÑO Y EL RESPETO QUE SE MERECE, ¿NO ES LEGITIMO QUE QUIERAN TENER HIJOS JUNTOS, SI COMO SE DICE LOS HIJOS SON LA ALEGRÍA DE LA FAMILIA? SEÑORA, AFORTUNADAMENTE NUESTRO TRABAJO NO NOS OBLIGA A AGUANTAR UN MAL MATRIMONIO, PERO PIENSE QUE UD. TAMBIÉN TIENE UNA HIJA SEPARADA, Y QUE QUIZÁ ALGÚN DÍA TAMBIÉN TENGA UN BATIBURRILLO DE FAMILIA.

dissabte, 8 de novembre del 2008

SEPARADO@S Y COMPAÑEROS:
NO PUEDO POR MAS QUE INDIGNARME UNA VEZ MAS VIENDO LA TREMENDA HIPOCRESIA QUE MUCHOS MEDIOS DE COMUNICACION EMPLEAN PARA HACERSE LOS BUENOS MIENTRAS QUE POR OTRA PARTE NO TIENEN INCONVENIENTE EN HACER LO CONTRARIO DE LO QUE PREDICAN, PARA LLENAR LA CAJA.
ME EXPLICO. TELE 5, HACE ALARDE DE DEDICAR CADA MES DEL AÑO A UNA CAUSA JUSTA. ESTE MES DE NOVIEMBRE, COMO YA HA HECHO EN ALGUNA OTRA OCASIÓN LO DEDICA A LA VIOLENCIA DE GENERO. HASTA AHÍ MUY BIEN. SIN EMBARGO, EL OTRO DÍA PARA COLMO DE BURLA PUSIERON ESE ANUNCIO DONDE HABLA DE UNA PLANTA QUE GERMINA CON EL "MUJER TENIAS QUE SER", ETC, ANUNCIO MUY BIEN HECHO Y EJEMPLAR, SI NO FUERA PORQUE LO PUSIERON JUSTO DETRÁS DEL PROGRAMA "ESCENAS DE MATRIMONIO", PROGRAMA EN EL QUE SE ENSALZA LA VIOLENCIA VERBAL (O NO) A BASE DE REÍR LAS GRACIAS DE MATRIMONIOS QUE SE INSULTAN SISTEMATICAMENTE DESEÁNDOSE INCLUSO LA MUERTE EN FORMA DE GRACIOSOS CHASCARILLOS. ES CIERTO QUE A VECES NO SOMOS CONSCIENTES DEL SUFRIMIENTO AJENO CUANDO REÍMOS UN CHISTE MACHISTA, PERO TENGO BASTANTES EXPERIENCIAS CON MALOS TRATOS COMO PARA RECONOCER QUE SI EN OTRO TIEMPO ME GUSTO LA CANCIÓN DEL PRESO NUMERO NUEVE, HOY ME HORRORIZA, TANTO, TANTO COMO LAS GRACIOSAS HISTORIAS DE LAS PAREJITAS DE MARRAS.

divendres, 24 d’octubre del 2008




Separados y amigos:


Generalmente la gente trabaja para poder vivir. Ciertamente no siempre es el caso, algunos trabajan para ganar mas y mas dinero, unos pocos por hacer alguna cosa, llenar el tiempo libre, otros porque les gusta, y unos poquitos porque quieren aportar cosas a los demás.
¿Como valoramos este trabajo? En los empleos remunerados ya se percibe un salario, aunque dependiendo del interés y lo bien que se haga un trabajo es justo reconocérselo a la persona. El que trabaja para llenar el tiempo para no aburrirse, o por gusto, ya tiene una recompensa en su propia labor. Pero existe un tipo raro de personas, a quienes les gusta aportar cosas a los demás, que lo poco o mucho que saben lo puedan aprender los demás, sin más razón que el puro altruismo y la necesidad de comunicar conocimientos.
En la Asociación tenemos la inmensa suerte de contar con algunas de estas “Raras Avis”. Sería el caso de Marta, en teatro; Herminia en relajación y Salto a la Fama; Mari, en sevillanas; Montse, en sardanas; Rosa Mari y Tomas en country; Fina en baile de salón; Carme en la tertulia literaria; Beni en salidas culturales, Jimmy, que aunque en la actualidad cobre ha estado muchos años dando sus clases de pintura desinteresadamente; y Josefina la profesora de dança catalana.
Perdonad si me dejase a alguien, no sería un olvido deliberado, no así en el caso de la Junta que en este caso omito a propósito, pues no se trata de hablar de ella, pese a que hay personas que trabajan mucho, como todos sabéis.
Estas personas hacen su trabajo sin más compensación que el agradecimiento de la Asociación, y el respeto y el cariño (o debería ser así) de los socios. No solamente se limitan a enseñar sus conocimientos, sino que preparan entre dos y tres festivales anuales de cada una de sus actividades, haciendo posible que tengamos diferentes espectáculos que ofrecer a nuestros socios todos los fines de semana.
Sin embargo, hablando del valor del trabajo, tengo que hacer una mención muy especial a una persona. Josefina.Es una persona ajena a la Asociación, por tanto no la mueve a enseñar dança catalana la amistad anterior con los socios, no nos conocía hasta que empezó a enseñar. Recuerdo la primera conversación que tuve con ella, en la que me comunicó que ella solo transmitía lo que su maestro le había enseñado, por lo que a ella no le habían cobrado y ella no cobra. Jamás ha querido que le paguemos un taxi, pese a que a su avanzada edad, ella viene a veces cargada con todo el equipo del grupo. La solicitamos para una hora, y ella ha querido hacer dos, por considerar que en una no se puede aprender suficiente. Esta persona, el día que llegó solo pidió una cosa a cambio de su trabajo: seriedad, y así se lo dijo a sus alumnos.
Todo el agradecimiento, el cariño y el respeto, a estas personas, sin las cuales nuestra Asociación no seria la mas grande de España.